Entrades

Canfranc-Canfranc marató

Imatge
Innocent era jo, a mitjans de juny quan em vaig inscriure a la marató de Canfranc-Canfranc, una prova molt exigent al Pirineu aragonès que es celebra el segon cap de setmana de setembre. Després d’una bona primavera menjant quilòmetres no em van espantar gens els 3900 metres positius i els 45 quilòmetres de la prova. Només em quedava superar el repte més important, entrenar a l’estiu. Els mesos de juliol i agost sempre són poc productius esportivament parlant, la calorada que fa durant el dia i les nombroses ressaques cada cap de setmana converteixen l’entrenament en una tasca difícil de complir. Per a més inri, a mig juliol vaig començar a treballar en una fàbrica, 9 hores al dia, 5 dies a la setmana i realitzant un gran esforç físic. La veritat és que a finals de juliol em vaig desanimar bastant. Sortia de treballar a les 6 de la tarda després d’haver-hi entrat a les 8 del matí, havent-me passat el dia aixecant i tallant tubs de PVC. Quan arribava al poble l’únic que em venia

Pròleg

Imatge
Després de poc més de 4 anys d’es de que em vaig introduir al món de les curses de muntanya m’he vist amb la necessitat de crear aquest bloc. No ho faig amb ànim de compartir grans marques ni resultats, tampoc per engrandir el meu ego. M’agrada escriure i tinc ganes de compartir les meves vivències del món de la muntanya, com qui comparteix fotos a l’ instagram o escriu tweets enginyosos. A més, trobo de gran utilitat els blocs que fan cròniques de curses o ressenyes d’ascensions, jo en llegeixo molts, tant per saber si val la pena fer 300 quilòmetres en cotxe per anar a una cursa o per saber si és molt complicat aquell 3000 del Pirineu. Així que també emprenc aquest bloc amb l’esperança de ser útil a algú o almenys, per esbargir-me i compartir les meves experiències. Bé, abans de començar a narrar històries i anècdotes sobre quilòmetres, desnivells i patiments, penso que val la pena fer una breu mirada enrere i explicar els meus inicis en aquest món tant apassionant. Tot va c